Vídeo-clip de la cançó de la banda sonora de La Plaça del Diamant

A continuació podeu veure i escoltar un vídeo-clip de la cançó que Ramon Muntaner i Joan Ollé van fer per a la banda sonora de la pel·lícula La Plaça del Diamant.

Fragment de La Plaça del Diamant

A La Plaça del Diamant, els coloms tenen un paper fonamental. En el següent fragment de l'obra podeu llegir la singular relació que la Natàlia-Colometa, la protagonista, estableix amb aquests ocells:

La galeria era plena de coloms i també n'hi havia al passadís i els nens no eren enlloc. Tres coloms, així que em van tenir al davant, se'n van anar cap al balcó del carrer, que estava obert de bat a bat, i van fugir deixant unes quantes plomes i ombra. Quatre més, se'n van anar cap a la galeria de pressa, de pressa, de tant en tant fent un saltiró i obrint les ales i quan van ser a la galeria es van girar a mirar-me i vaig espantar-los amb el braç i van fugir volant. Vaig començar a buscar els nens fins i tot per sota dels llits i me'ls vaig trobar a l'habitació fosca on, quan l'Antoni era molt petit, el tancàvem perquè ens deixés dormir. La Rita estava asseguda a terra amb un colom a la falda, i el nen tenia tres coloms davant i els donava veces i les hi prenien de la mà amb el bec. Quan vaig dir, ¿què feu?, els coloms es van esverar i van alçar el vol i topaven per les parets. I el nen, amb les mans al cap, es va posar a plorar. I la feina que vaig tenir per poder treure aquells coloms d’allà dintre...

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983)

És la novel·lista més important de postguerra i l'autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

Com a fugida d'un matrimoni decebedor, comença a escriure contes per a revistes, i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.

Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català.

Amb El carrer de les Camèlies (1966), guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull

A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

En el següent vídeo, podeu veure i escoltar un fragment d'un dels reportatges que s'ha fet sobre l'autora, en el qual ella mateixa explica quines són les motivacions que l'han impulsat a escriure.

Any Rodoreda

En motiu del centenari del naixement de l'escriptora més internacional de les lletres catalanes, m'agradaria dedicar aquest bloc a l'autora Mercè Rodoreda.

A continuació podeu recórrer la trajectòria vital de l'autora: naixement, infantesa, joventut, maduresa, vellesa i mort, a través d'imatges.

Missatge de benvinguda

Benvinguts i benvingudes a aquest nou espai en el qual podeu comentar tot allò que vulgueu sobre les vostres lectures preferides i sobre les vostres autores i autors preferits.