És la novel·lista més important de postguerra i l'autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.
Com a fugida d'un matrimoni decebedor, comença a escriure contes per a revistes, i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.
Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català.
Amb El carrer de les Camèlies (1966), guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull
A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
En el següent vídeo, podeu veure i escoltar un fragment d'un dels reportatges que s'ha fet sobre l'autora, en el qual ella mateixa explica quines són les motivacions que l'han impulsat a escriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada